És molt interessant adonar-nos de la història tan antiga i significativa que té el certamen literari dels Jocs Florals! Fa cent seixanta-sis anys, es van celebrar els primers Jocs Florals al Principat de Catalunya en l’època moderna. El ressusciten d’aquest festival medieval, iniciat al segle XIV a la cort de Tolosa de Llenguadoc quan la llengua provençal era per distinció la llengua de creació poètica. El rei Joan I, el Caçador, rei culte i apassionat dels llibres, les bones relacions entre les terres occitanes i catalanes, i l’extraordinària semblança entre ambdues llengües, faran que el 1393 aquest festival poètic sigui instaurat a Barcelona seguint l’exemple de Tolosa i se celebraran fins al segle XV moment en què va perdre la seva continuïtat. Però l’any 1859,  a la Renaixença, els Jocs Florals van tornar a instaurar-se gràcies a la proposta i a la iniciativa d’autors com Víctor Balaguer i Antoni de Bofarull. 

I des d’aleshores fins ara, tot i les vicissituds i estralls de moments històrics del nostre país, aquesta trobada literària se celebra cada any, esdevenint una peça clau per estimular i fomentar la creació escrita i reflectir com la cultura i la literatura han estat sempre una part fonamental de la història catalana i europea.

I a la nostra escola, no els hem deixat de celebrar cap any. Des de 1r de Primària fins el darrer curs de la Secundària, un viure intens, de creació i d’emoció i lectors apassionats. Un acte d’esperança i gaudi i de qualitat, perquè hi ha tot un treball previ, un treball embarcat en un projecte educatiu de gran valor. 

Els més petits elaboren dies abans, a l’aula, el seu escrit. El gest inquiet de construir, imaginar un poema o una narració lliure. La inquietud del pensament. Un cop acabat, es proposa una lectura dels textos per tres lectors: els tutors i les tutores i d’altres professionals de l’escola. Tots hi tenim cabuda. Aquest sempre punt de trobada que es proposa a l’escola per dur, amb una base comuna, la responsabilitat d’educar els i les alumnes i en aquesta festa, el grau de participació, la qualitat, la sensibilitat i la manera de fer, arrelada als costums de la nostra cultura i compromesa amb la llengua.

Es fa una tria de les creacions citades per les 3 classes de cada curs i s’escull, també i alhora, un per nivell; un per 1r, un per 2n, un per 3r, etc.

A Secundària, l’alumnat també construeix la seva composició a l’aula. Enguany i com a proposta nova, cada curs ha començat el seu escrit, poètic o de prosa, a partir de la frase inicial d’una novel·la que el Departament de Llengua Catalana va triar: Mercè Rodoreda (1r), Jordi Puntí (2n), Virginia Woolf (3r) i Pol Guasch (4t). De cada classe, se’n seleccionen dos que passen a ser llegits i escollits de manera anònima i confidencial per un jurat format per tots i totes les professores de Llengua catalana de la Fundació. El resultat són tres premis, tres composicions extraordinàries. 

Els guardonats de cada curs llegeixen l’escrit davant de companys i companyes en un moment que esdevé màgic i únic, de compartir i de complicitats. 

I finalment, totes aquestes veus escrites queden recollides a la revista de la Fundació, el Mirèio. La  revista que des dels seus inicis ha volgut ser sempre un espai de coneixement i creació. Un espai on prenem la paraula literària, la creació artística del nostres alumnat i on s’hi pronuncien el pensament i la reflexió del nostre ideari d’escola. Perquè com diu la Fundació Joan Brossa: “Les escoles han de ser productores de cultura. El centre educatiu és un espai que dona vida al saber.”

Visca els Jocs Florals de l’Escola!