El passat dilluns 23 de febrer, al Petit Palau del Palau de la Música Catalana, coincidint amb l’actualització del nostre Projecte Educatiu i el Centenari de l’Institut Tècnic Eulàlia, vam celebrar una nova edició dels Diàlegs d’Escola de la Fundació Collserola.
Famílies, mestres, exalumnes i representants de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona ens van acompanyar en un acte de reflexió compartida sobre 100 anys d’educació a Barcelona i els reptes de futur, que va comptar amb les paraules de felicitació de l’Alcalde de Barcelona i de la Secretaria General del Departament d’Educació i Formació Professional, i es va tancar amb un petit concert de la Coral Sant Jordi.
L’acte, conduït pel periodista Jofre Llombart, va començar amb la benvinguda de la Lutxi Almodóvar, presidenta de la Fundació Collserola. Feu clic aquí per veure un petit resum de la seva intervenció (enllaç a l’editorial)
Salutació institucional de l’Alcalde de Barcelona
Després, va ser el torn de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que va fer la salutació institucional.
Collboni va centrar el seu discurs en el context històric de 1926, època de la pedagogia moderna a Catalunya, i va recordar figures com Marta Mata. També va destacar el valor del Tècnic Eulàlia com un centre laic, obert i democràtic i en va lloar la resistència cultural i pedagògica durant el franquisme, quan fou refugi per a la llengua i els valors de progrés.
També va compartir la seva vinculació personal amb el moviment de les escoles cooperatives dels anys setanta i va reafirmar el suport de l’Ajuntament de la ciutat a les institucions que construeixen comunitat als barris.
100 anys d’educació a Barcelona i reptes de futur
Després de la benvinguda, fou el moment dels Diàlegs d’Escola que van consistir en un debat sobre 100 anys d’educació a Barcelona i reptes de futur amb la participació de l’economista Lucas Gortázar, expert en polítiques educatives, el pedagog Marc Franco, degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL, i l’escriptora Gemma Lienas, experta en coeducació.
Al llarg del debat, moderat per Jofre Llombart, Lucas Gortázar va destacar la universalització de l’ensenyament com la fita més gran dels darrers cent anys i com a motor clau per a la reducció de la pobresa i la desigualtat de gènere a nivell global. No obstant això, també va recordar que encara vivim sota un model industrial -un docent, una aula, un grup- que, tot i ser qüestionat, ha perdurat per la seva capacitat d’organitzar l’educació de masses. Davant el malestar pels resultats acadèmics, Gortázar va fer servir la metàfora de la “marató popular”: en una marató d’elit les diferències són de minuts, però en una de popular són d’hores i, per tant, “a més igualtat d’oportunitats, més desigualtat de resultats” tot afirmant que “hem de ser capaços de gestionar aquesta complexitat sense caure en el pessimisme”.
Per la seva banda, Marc Franco reivindicava l’herència de la renovació pedagògica catalana, citant referents com Rosa Sensat o Marta Mata, que defensaven posar la persona al centre de l’aprenentatge. Segons Franco, una institució no arriba al centenari per inèrcia, sinó per la seva coherència de valors i la seva capacitat de resistència cultural i adaptació als nous temps. També va insistir que l’educació no ha de ser només una preparació per a la vida, sinó “la vida mateixa”. En aquest sentit, va fer una crida a mantenir l’esperança sense ser ingenus, trobant l’equilibri entre l’acompanyament emocional i l’exigència acadèmica.
L’escriptora Gemma Llenas va aportar la mirada més crítica, alertant sobre la pèrdua d’alguns llençols fonamentals, denunciant que la coeducació encara no és una realitat plena i instant a treballar per eliminar els estereotips de gènere i a introduir referents femenins als llibres de text. Un dels moments més destacats fou la seva defensa de les humanitats enfront d’un món dominat pels algoritmes i les pantalles. Alhora, va mostrar la seva preocupació per la caiguda de la competència lectora i l’augment de l’analfabetisme funcional. En paraules seves, “la lectura és una competència nuclear que ajuda a pensar i a tenir criteri propi; s’hi hauria de dedicar molt més temps a la primària”.
Al llarg del debat, els tres van coincidir en la necessitat de dotar el sistema de més recursos per atendre la diversitat actual de les aules, on un sol docent sovint es troba desbordat i, també, en la crida unànime a recuperar el prestigi i la auctoritas del professorat. També es va demanar un pacte nacional que aporti estabilitat al sistema i l’allunyi dels cicles polítics partidistes; per Gortázar “falta lideratge en el sector per defensar un projecte educatiu sòlid davant la societat”.
El diàleg a tres bandes es va tancar amb una mirada de futur en què, responent a la pregunta amb què Jofre Llombart els convidava a acabar la frase “en els pròxims anys, l’educació…”, Gortázar apostava per un retorn a l’essencial; Llenas reclamava recuperar la lectura i Franco recordava que l’escola seguirà sent, per molts anys més, el “moll de l’os” de la nostra societat.
Records d’una exalumna i concert de la Coral Sant Jordi
En acabar la taula rodona, fou el torn del concert de la Coral Sant Jordi que ens va interpretar la peça El mirador de Josep Vila i Casañas.
Abans, però, la Mariona Cusí, membre de la Comissió Organitzadora del Centenari, exalumna, mare i professora tant de l’Institut Tècnic Eulàlia com de l’escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, va fer un petit recorregut per la seva experiència com a alumna.
Entre d’altres, va explicar com l’escola va haver de sobreviure a la dictadura suprimint l’ensenyament mixt i canviant el nom a “Estudios San Marcos”, per als nens, i “Colegio Técnico Eulàlia”, per a les nenes.
Cusí també va recordar amb nostàlgia espais com el Torrent, les festes de Santa Eulàlia al Monestir de Pedralbes i els viatges d’estudis. Per a ella, arribar al Tècnic Eulàlia com a alumna, va ser una salvació després que, en arribar a Barcelona des de Girona, va patir una certa repressió lingüística per parlar en català, a la primera escola on va anar.
Cloenda de l’acte amb la Secretària del Departament d’Educació i Formació Professional
La cloenda de l’acte fou a càrrec de la Secretària General d’Educació i Formació Professional, Teresa Sambola, que va fer arribar al públic assistent la salutació de la consellera d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, Ester Ribó que, finalment, no havia pogut assistir-hi.
Durant el seu parlament, va destacar que un segle de vida d’un centre educatiu és un llegat i una responsabilitat envers la societat. També va definir l’Insitut Tècnic Eulàlia com un projecte compromès amb l’esperit de l’Escola Nova, centrat en la convivència, el rigor i la construcció de país.
També va fer menció de diferents exalumnes il·lustres, com Joan Reventós o Xavier Miserachs, i va assenyalar que el repte actual de l’educació és formar ciutadans i ciutadanes crítics davant de les amenaces del món digital.
Després d’aquest parlament, i gentilesa de Gramona, els i les assistents van poder gaudir d’una copa de cava al bar del Palau de la Música Catalana.
