Des de fa uns quants anys, el 3r Cicle de Primària de l’escola participa en una iniciativa que valorem com a molt enriquidora: quatre visites, repartides al llarg del curs, a la residència d’avis CIM Vallès de Bellaterra. 

Comencem amb el dia de la Castanyada, en què un grup d’uns 20 voluntaris prepara un taller de tardor i castanyes. Per Nadal, un altre grup puja a fer una cantata nadalenca. A final del segon trimestre, pels volts de Sant Jordi, llegeixen algun fragment d’algun llibre o porten un altre taller adient per a l’ocasió. Finalment, quan s’acaba el curs, un altre grup prepara unes cançons per cantar al jardí de la residència. Us podem assegurar que els de menys són les activitats, es tracta més aviat d’una excusa per passar una bona estona parlant amb ells. 

A cada visita dediquem uns 20 minuts a la conversa. L’alumnat pensa preguntes, temes, els comentem a la classe i els diem que vagin preparats per escoltar allò que els volen explicar. Es tracta d’una escolta activa que genera un diàleg entre generacions i contextos ben diferents. 

Any rere any, els alumnes ens sorprenen gratament. Ens commou observar la connexió que s’estableix entre un noi o noia d’11-12 anys, amb una àvia o un avi de vuitanta anys cap amunt, parlant sobre la feina que exercia, el poble d’origen, la seva família o els consells que els ofereixen des de la seva experiència. T’adones que es tracta d’una capacitat innata en els infants, tan sols s’ha d’entrenar.

Quan tornem cap a l’escola, les converses són també el reflex de tot això que expliquem. Tot caminant comenten: “L’avi amb qui jo parlava era mecànic, era simpàtic, però costava d’entendre el que deia”, “No m’ho pensava, però m’ho he passat molt bé”, “La iaia amb qui he parlat em recordava a la meva”. 

En realitat comuniquen il·lusionats la satisfacció de l’estona compartida amb la gent gran que els rep amb alegria. S’adonen dels entrebancs per entendre’ls, de qui no parlava, però somreia, de la del ganxet que ensenya uns mitjons que té gairebé acabats, o de la que els diu guapos en veu alta a tots ells. Quan fem balanç ens considerem afortunats de comptar amb una llarga llista de voluntaris i voluntàries inscrits cada cop que hi anem, que insisteixen a tornar un altre dia. En el fons, saben que dedicar temps als altres és una inversió personal que omple de satisfacció.