Som al juny i és hora de tancar etapes i fer balanç. Des del punt de vista de la direcció, és molt interessant veure com aquella màquina inversemblant que vam engegar al setembre, enfocada totalment a acompanyar l’alumnat, amb les famílies i els equips de l’escola com a engranatges principals que l’han mantingut activa, anirà apagant tots els seus mecanismes. Han funcionat ininterrompudament durant deu mesos i ben aviat caldrà tornar a posar les diferents peces cadascuna al seu lloc, repensar-les, endreçar-les i deixar-les descansar durant un temps perquè estiguin en plena forma un altre setembre i puguin tornar a rodar amb alegria un altre cop amb altres alumnes, altres famílies i altres equips, un curs més.

La nostra funció a l’escola és cíclica i es podria resumir en tres punts: atendre i entendre l’alumne/a i el seu context individual, promoure el seu progrés acadèmic, cultural i emocional, i ajudar-lo a conèixer-se com a persona. Tot això es va fent amb naturalitat, amb diferents ritmes segons cada alumne, amb diferents pauses durant el curs i amb la seguretat que els seus engranatges principals no fallaran. Aquesta és la nostra feina des de la Direcció: ajudar a fer que cap mecanisme s’encalli i que, encara que hi hagi un sotrac, un mal vent, una pedra al camí… tot avanci de manera global i, el que és més important, de manera individual, cosa que ens portarà a la diversitat necessària que configura l’escola, en la mateixa proporció que està configurada en el món.

Hem parlat dels mecanismes que fan funcionar el curs. Quins són? N’hi ha diversos: l’organització del dia a dia a l’escola, les intervencions dels equips a cadascun dels cursos, les programacions de cada matèria, les sortides, convivències, viatges i intercanvis, el monitoratge, el menjador, el manteniment, tallers i cursos externs… Però els imprescindibles són els mecanismes que funcionen a tres bandes: famílies, equips de l’escola i alumnat. D’aquests en tenim molts, els quals hem de conservar i ampliar: “Girem Full” on famílies i alumnes, amb l’escola com a vehicle, han llegit moltíssim; pares, mares i avis i àvies lectores a Cicle Inicial, i les diferents propostes on les famílies han vingut a l’escola a donar suport i a gaudir amb els seus fills i filles. L’activitat que culmina la unió d’aquests tres engranatges és al final de curs i és la Festa de l’Escola. Aquí és on la màquina inversemblant que va engegar al setembre està treballant a la màxima potència: els equips de l’escola, concretats en la comissió de festes (mecanismes imprescindibles); els alumnes, tant els que actuen com els voluntaris de secundària (sense ells res no sortiria); i el suport incommensurable de les famílies que, faci calor, plogui o faci vent, venen i donen l’escalfor necessària perquè totes les obres que els alumnes els mostren amb orgull, brillin al màxim per descriure com ha estat el curs que ja comencem a tancar.

Queda una setmana, els alumnes han avançat, els engranatges principals fan les últimes voltes per tancar bé cada punt, s’acaben les tasques, es lliuren els treballs, s’intercanvien contactes de cara a les vacances, i comencem a percebre la sensació d’estiu entre els alumnes… i es prepara tot un altre cop per començar amb potència d’aquí a dos mesos: els dos engranatges principals aniran a l’hora per posar el focus en els i les alumnes. Tot comença igual, però diferent i així ha de ser. Aquest és el nostre estímul. És el que ens fa avançar. Aquesta és la nostra feina, això és el que fem.

Bon estiu a tothom i fins aviat.