Quan llistem els aspectes que considerem més importants per transmetre al nostre alumnat o als nostres fills/filles, sempre apareix la curiositat, la lectura, la satisfacció d’aprendre, el raonament lògic i matemàtic, l’expressió oral i escrita, la robòtica, les llengües estrangeres, etc. El que no és tan habitual, però molt necessari, és pensar en la justícia social, l’empatia o en les persones més vulnerables de la societat. 

A la nostra escola fomentem activitats que permeten practicar aquesta solidaritat, un valor que considerem essencial per a la formació integral del nostre alumnat. Projectes com la campanya 8000 estels a la Vall d’Hebron, les col.laboracions amb llars d’avis, el Gran Recapte d’Aliments, la Màgic Line de Sant Joan de Déu o el Quinto Solidari són exemples concrets d’accions que, tot i ser petites, tenen un impacte significatiu. Aquestes iniciatives no només connecten els alumnes amb la realitat social, sinó que també els ensenyen que contribuir al benestar dels altres és una peça fonamental per construir una societat més justa i solidària

Des de fa uns quants anys, l’alumnat del 3r cicle de Primària participa en una iniciativa molt enriquidora: les visites a la residència d’avis CIM Vallès de Bellaterra. Al llarg del curs, s’organitzen quatre trobades que permeten establir vincles intergeneracionals i compartir moments especials. La primera visita coincideix amb la Castanyada, quan un grup de 20 voluntaris prepara un taller de tardor i reparteix castanyes. Per Nadal, un altre grup d’alumnes ofereix una cantada de nadales per alegrar les festes. Durant el segon trimestre, pels volts de Sant Jordi, els alumnes llegeixen fragments de llibres o organitzen un taller relacionat amb la diada. Finalment, per acomiadar el curs, el darrer grup d’alumnes interpreta cançons al jardí de la residència, tancant així un cicle d’activitats que fomenten la solidaritat, el respecte i l’empatia.

Més enllà de l’activitat en si, aquestes trobades són una excusa perfecta per crear moments de conversa i connexió entre generacions. En cada visita, dediquem uns 20 minuts a parlar amb els avis i àvies. L’alumnat prepara prèviament preguntes i temes a classe, però l’essència rau a escoltar activament tot allò que els avis volen compartir. Aquesta escolta activa genera diàlegs entranyables entre nens i nenes d’11 i 12 anys i persones grans de 80 o més, que relaten històries de la seva feina, el poble d’origen i la família o bé els ofereixen consells basats en la seva experiència de vida.

Any rere any, ens sorprèn i commou la naturalitat amb què es crea aquesta connexió, sovint tan espontània i autèntica. És un recordatori del valor de l’empatia i de la capacitat innata dels infants per apropar-se als altres quan se’ls dona l’oportunitat i l’espai per fer-ho. Només cal acompanyar-los i entrenar aquesta habilitat perquè aflori tot el seu potencial.

Quan tornem cap a l’escola, les converses entre els nens i nenes són també el reflex de tot això que expliquem. Tot caminant comenten: “L’avi amb qui jo parlava era mecànic, era molt simpàtic”, “No m’ho pensava, però m’ho he passat molt bé”, “La iaia amb qui he parlat em recordava la meva àvia”…

En realitat comuniquen il·lusionats la satisfacció de l’estona compartida amb la gent gran que els rep amb alegria. S’adonen dels entrebancs per entendre’ls; de qui no parlava, però somreia; de la del ganxet que ensenyava uns mitjons gairebé acabats, o de la que els ha dit guapos en veu alta a tots. 

Quan fem balanç d’aquesta iniciativa, ens sentim afortunats de comptar amb tants voluntaris i voluntàries disposats a participar-hi i amb ganes de repetir l’experiència. Aquesta resposta ens confirma una realitat senzilla però poderosa: dedicar temps als altres no és només un acte de generositat, sinó també una inversió personal que ens enriqueix i ens aporta una satisfacció difícil d’explicar amb paraules.